Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Temples. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Temples. Mostrar tots els missatges

dimecres, 23 de juliol del 2008

Dia 17: Tenryū-ji i Arashiyama

Temple de Tenryū-ji i Arashiyama, on hi ha el bosc de bambú.

Com moltes de les sortides que fem, agafem el tren i sortim de l'estació de Kyoto. És una estació molt moderna que contrasta amb la resta de la ciutat, que és molt tradicional. De fet, ens van comentar que hi va haver polèmica en la seva construcció perquè era massa moderna.





D'entrada anem a veure el temple, que té uns jardins impressionants que permeten recuperar-te de l'estrès de la ciutat i et donen pau interior. Bé, de fet feia broma, però suposo que a algú amb més espiritualitat que jo li pot provocar aquest efecte, perquè, la veritat és que és impressionant.













I ara cap al bosc de bambú.



Després agafem el tren romàntic i cap al Ryokan, a banyar-nos a l'ofuro i descansar.







Què passa? Sí, ja sé que és arròs, però aquest és japonès i volíem una foto. Eh que és maca?



Bé, ja hem arribat a Kyoto i portem els nens a flipar una miqueta.



No sé, suposo que perquè som de Girona, però a mi que hi hagi una estació de tren a dins del super...no sé, em sobta. No m'imagino una estació de renfe dins de l'hipercor.



Si us estàveu preguntant que van menjar els nens, doncs aquí ho teniu. No van passar gana no. De fet, durant aquestes vacances, ells mateixos em van comentar que els japonesos són els que millor fan els espaguetis.

dilluns, 21 de juliol del 2008

Dia 15: L'Est de Kyoto

Avui toca la ruta de l'Est de la Guia de la Vero, però ens saltarem uns quants punts per anar més tranquils.

Agafem el bus 206 que para davant de casa i comencem pel temple de Sanjusan Gendo (llegiu-ho guendo), que vol dir sala de les 33 alcoves i es veu que és el més llarg del país. I realment és impressionant tant de fora com de dins.



Hi ha mil estàtues de la Kannon de mil braços... eing? on son els mil braços? Ai! calla! que s'ha de pensar en budista! Si comptem el braços, només n'hi ha 42. Realitzem una senzilla operació aritmètica: al 42 braços, en traiem 2 que fa servir per resar. En en queden 40. Llavors multipliquem aquests 40 braços pels 25 mons de la filosofia budista, i heus aquí els mil braços. XD



Apa, vinga, vinga, cap a Kiyomizudera! L'edifici principal del Temple Kyomizu (aigua pura), està fet de fusta sense utilitzar cap clau. Diuen que si et tires des de la barana i sobrevius, s'et concedeix un desig (val més que no ho provem, per si de cas). Ara està prohibit, però durant el període Edo s'hi van fer 234 salts, dels quals en van sobreviure 200. De fet, és una caiguda de 13 metres i a sota està ple d'arbres i vegetació que aturen força el cop.



Dons baixem per les escales com fa la gent normal i fem cua per beure de l'aigua pura. De les tres fonts que rajen, només en podem beure d'una. La de l'esquerra concedeix llarga vida, la del mig, prosperitat econòmica i social i la de la dreta intel·ligència. Però si s'en beu de les tres, la desgràcia et caurà a sobre. L'Abel va triar la del mig, i en David i l'Anna la de la dreta.





I ara... a dinar per agafar forces. El camí de tornada del temple és una zona molt famosa per la seva ceràmica i entrem dins algunes botiguetes per comprar records. Ara ja tenim plats de ceràmica Kiyomizu-yaki!



Amb la panxa ben plena i les motxilles també, anem cap al Temple Chion'in. La porta Sanmon és gran de veritat, la més gran de Japó.



Per ser una construcció japonesa, és ben gran tot plegat.



Acabem de visitar temples per avui, que ja s'ens ha fet tard i ja estan tots tancats. Mira que tanquen aviat, eh? Dons ara, al barri de Gion (llegiu guion), que és el barri de les geishes (gueixes) i cases de té. A veure si aconseguim veure alguna maiko, que ja és l'hora que surten a treballar.



Anem de dret a Hanami Koji, que és el carrer principal de Hanamachi. Ostres! mira, mira, aquí hi ha molta get que s'espera davant d'una okiya (casa de geishes) potser avui tindrem sort. Semblen paparazzi, ja ja.



Mi-te-la. Ja en tenim una! Hem vist una Maiko!!! Que guapa! Estem molt contents!



Dons ja podem donar per acabada la ruta, sabent que ens deixem moltíssimes coses per veure. I com que ja no ens queda roba neta, anem al koin randorii a fer la bugada. Que benri que és! Ja ja ja.



Tornant cap a casa, parem a un 7 eleven a comprar sopar, i ens el menjem a l'habitació. Tot és tant bó... I a sobre, ens han tocat un piló de coses en un sorteig que feien dins la botiga. Genial!




Oyasumi nasai (=bona nit)

diumenge, 20 de juliol del 2008

Dia 14: Temples de Kyoto

Ryoanji - 龍安寺

Aquest és el primer que visitem i ens hi estem molta estona contemplant el jardí Zen.











Kinkakuji - 金閣寺

Tot daurat és preciós, tant que et fa tornar boig. Bé, de fet això diuen. Fins i tot el boig que va cremar l'original, que encara es conservava, ho va justificar així.





Ginkakuji - 銀閣寺

Estava en obres. Una llàstima... perquè és el segon cop que l'anem a veure i sempre l'estan arreglant. Espero que a la tercera vagi la vençuda.







I ja està. A sopar i dormir.

Aquesta és la cara que ens va quedar al vespre, després de caminar tot el dia, visitant els temples i amb la calorassa que feia.



És que tot és tant maco! Acabes el dia així de content.