Dia 13: De Tokyo a Kyoto

Quina llàstima, ja marxem de Tokyo.

Au, carreguem maletes i a buscar el Shinkansen. Ara que, potser seria millor que ens portessin les maletes, així podríem arribar-nos a Akihabara i veure si hi ha algun EeePc 901. Preguntem com fer-ho i ens diuen que hem d'anar al Sunkus. Sí, és veritat. A les botigues que estan obertes les 24 hores et porten les maletes on vulguis. Dues maletes ens costa 3000 Iens.

Anem a Akihabara, però els EeePc s'han esgotat. Serà la última vegada que estarem a Akihabara i ens posem una mica tristos.

Agafem el Shinkansen per anar de Tokyo a Kyoto.

Ja som a Kyoto. Aquesta ciutat enganya molt. Sembla petita, perquè les cases del voltant de l'estació són baixetes, però la veritat és que és enorme... no te l'acabes mai! Apa! un altra lloc que haurem de tornar per acabar-ho de veure.

Estem molt contents d'estar aquí. Parafrasejant a la Laura: la família Omocha a la ciutat dels temples.

Anem al nostre ryokan. És molt petit i només té un ordinador amb connexió a internet i algunes webs estan vetades. Trobem a faltar el ryokan de Tokyo.

Millor anem a menjar que encara no hem dinat i ho veiem tot negre.

Com que ens adonem que estem molt cansats anem a dormir aviat ja que demà voldrem veure-ho tot i ens caldrà estar descansats.

Dia 12: Kamakura, platja i Bikini

Avui toca anar a Kamakura.

Quan arribem, visitem el gran Buda de Kamakura.

Diuen que estava a dins d'un temple, però que un tsunami se'l va endur i només va deixar el buda. Com devia ser el Tsunami? En fi, no vull saber-ho.

També el mirem per dins

Cap al temple de Hasedera!

A menjar!

Continuem amb la visita del temple

Quina calor! Sort que anem a la platja de Kamakura

Quina platja ben bruta... i plena d'algues... millor no tornem a banyar-nos.

Perill! Falcons a la platja!

Això de nedar obre la gana! Així que amb els Abe, endrapem un bon menjar al restaurant català "Bikini" d'Akasaka. Bon profit!

I de postres, crema catalana.

Foto de grup. I es que un dels cambrers havia viscut a Lleida i l'altra a Perelada durant nou anys i era del Barça.

I per acabar de rematar el dia, què millor que anar a una taberna anglesa a Akasaka? Doncs això...

Dia 11: Museu Ghibli i ca'ls Abe

Anem A Mitaka, al Museu Ghibli.

Primer ens desplacem de l'estació fins a Mitaka i un cop allà vam agafar un taxi fins a la porta del museu. Per recorreguts curts ens sortia més a compte agafar un taxi que l'autobús i ens vam estalviar d'esperar-lo i de la murga de veure quin era el que et portava fins al museu. Per exemple, aquest viatge ens va costar 700 iens i amb autobús ens hagués costat uns 800 iens.

Mira mira qui ens va rebre! El nostre amic Totoro.

Per cert, les entrades s'han d'agafar en un Lawson i és una mica entretingut. Sort que sempre hi ha una persona amable (deu ser el país amb més persones amables per metre quadrat del món) que t'ajuda.

El museu és preciós amb molts de detalls de les pel·lícules Ghibli.

Crec que amb una hora en pots fer prou per visitar-lo tot, ja que és petit, però nosaltres vam trigar-ne tres hores i ens va faltar temps. També ens van passar una pel·lícula inèdita. Que xulo!

Cap a la una ens va a venir a buscar en Tetsuya que ens havia convidat a dinar a casa seva. Abans, però, vam fer el toc en una bar típic japonès.

Ja a casa seva, vam menjar sushi i una carn boníssima amb ous durs cuits amb la carn. Nyam nyam! També ens va preparar edamame que va molt bé quan has de beure un piló. Visca el sake! Fins i tot als meus fills els va encantar.

L'Anna i la Yoko fent gyoza a l'estil d'Utsunomiya, que és el lloc de Japó on el fan més bo.

I després a menjar!

Bona nit i tapa't

Dia 10: Nikko

Anem a Nikko

No sé que dir de Nikko, a banda que té un pont molt bonic, un temple preciós amb un porta impressionant (Yomei-mon) i que hi ha els tres micos savis que es tapen els ulls, les orelles i la boca. També hi ha la tomba d'Ieyasu Tokugawa que està custodiada per un gatet que impedeix que les rates el destorbin. També hi ha una pagoda majestuosa de cinc pisos. En fi, el parc té altres atractius per visitar.

Per menjar anem a un restaurant que té el menú enunciat en castellà. Tot i que fugim de tot el que sigui espanyol, aquesta vegada la gana i la curiositat poden més i entrem.

Un cop a dins, ens adonem que és una mica especial i que tothom que hi entra hi deixa missatges. La majoria deixen escrits que parlen meravelles del menjar.

En vistes d'aquesta propaganda demanem el menjar ben tranquils i comprovem que és deliciós. Oishii datta ne.

I com no, nosaltres també hi deixem empremta.

Bé, tampoc vam poder resistir-nos a preguntar pels rètols en castellà i si estudiaven castellà o si l'amo era espanyol i tal. La resposta va ser molt graciosa: primer ens van dir que ningú del restaurant s'havia parlar un borrall de castellà, bé això no és del tot cert, l'únic que sabia dir la mestressa era "UNO", i que tampoc tenien interès en aprendre'l (això no ens ho van dir directament, ja se sap són japonesos, però ho vam deduir). I segon, que ho van fer perquè hi ha molts d'espanyols de visita i així entraven a menjar ;-) .

Al final rematem el dia anant a fer la bugada a la coin laundry que hi ha a prop del ryokan. Això de les màquines per fer la bugada és molt pràctic, ja que et permet no haver de dur tanta roba i la tens neta i assecada en un tres i no res. L'únic que has de fer per localitzar-les és preguntar on n'hi ha a la recepció del ryokan o a l'oficina de turisme i t'ho assenyalen en el mapa.

I com que ens adonem que estem als banys públics que surten a la foto de la guia de la Vero, planifiquem anar-hi a l'endemà, cosa que varem fer i va ser genial. Uns banys amb el Fuji san a la paret i amb aigua de te.