Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Asakusa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Asakusa. Mostrar tots els missatges

dissabte, 19 de juliol del 2008

Dia 13: De Tokyo a Kyoto

Quina llàstima, ja marxem de Tokyo.



Au, carreguem maletes i a buscar el Shinkansen. Ara que, potser seria millor que ens portessin les maletes, així podríem arribar-nos a Akihabara i veure si hi ha algun EeePc 901. Preguntem com fer-ho i ens diuen que hem d'anar al Sunkus. Sí, és veritat. A les botigues que estan obertes les 24 hores et porten les maletes on vulguis. Dues maletes ens costa 3000 Iens.

Anem a Akihabara, però els EeePc s'han esgotat. Serà la última vegada que estarem a Akihabara i ens posem una mica tristos.





Agafem el Shinkansen per anar de Tokyo a Kyoto.





Ja som a Kyoto. Aquesta ciutat enganya molt. Sembla petita, perquè les cases del voltant de l'estació són baixetes, però la veritat és que és enorme... no te l'acabes mai! Apa! un altra lloc que haurem de tornar per acabar-ho de veure.





Estem molt contents d'estar aquí. Parafrasejant a la Laura: la família Omocha a la ciutat dels temples.

Anem al nostre ryokan. És molt petit i només té un ordinador amb connexió a internet i algunes webs estan vetades. Trobem a faltar el ryokan de Tokyo.



Millor anem a menjar que encara no hem dinat i ho veiem tot negre.



Com que ens adonem que estem molt cansats anem a dormir aviat ja que demà voldrem veure-ho tot i ens caldrà estar descansats.


dimarts, 15 de juliol del 2008

Dia 9: Odaiba, Tokyo tower i Roppongi

Aquest dia volíem anar a veure el nostre estimat Asimo i vam anar a buscar el vaixell des d'Asakusa que ens havia de portar fins a Odaiba. Vam agafar el Tokyo Water Cruise a l'estació d'Asakusa. Vam estar navegant pel riu Sumida.



Anem fins a Hinode i agafem el monorail que passa pel Rainbow Bridge, sense conductor, i arribem a Odaiba.



Només d'arribar ens assabentem que no podríem veure l'Asimo perquè els dimarts el Miraikan (el museu de la ciència i tecnologia) està tancat. Mira que hagués sigut fàcil mirar-ho per internet, però es que vas cansat i no hi penses. OHH!!!

Snif Snif, jo encara ploro. Ara haurem de venir-hi un altre any! Oi tant!

Aquí també hi ha Joypolis de Sega, que és un parc d'atraccions dins d'un edifici i que ocupa tres plantes, impressionant, però nosaltres ens n'anem a veure Fuji TV.





Després de dinar i passar-nos ho molt bé mirant coses dels programes, marxem a la Tokyo Tower.





Per anar a sopar ens anem a Roppongi Hills que està a Roppongi, que és on hi ha les discoteques, molts gaijins, etc. Més val que linkeu i ho mireu a la wikipedia.



I per sopar. Al Rigoletto.



Com que tenim molta son, ens anem al Ryokan que hi falta gent.



dijous, 10 de juliol del 2008

Dia 4: Botiguetes i Jardins de l'emperador.

Avui hem anat a visitar la fira del temple d'Asakusa i hi hem comprat moltes coses.






Vam menjar Takoyakis i pinxos de carn de porc.






A la tarda, vam anar a un saló de videojocs. Hi vam tocar taikos amb el "Taiko no tatsushin".





Després vam anar als jardins de l'emperador.




Apa, s'ha acabat. A dormir!.
Bona niiiiiiit i tapa't!!!!

dimecres, 9 de juliol del 2008

Dia 3: Arribada a Tōkyō (東京都)

Després d'haver dormit en futons, toca aixecar-nos per anar a esmorzar.






Després, tornem a anar a l'Ofuro, a prendre un bon bany calent.




Tot seguit, agafem un Taxi per anar a l'estació, però a mig camí, ens notifiquen que el papa s'havia deixat el rellotge, però que no patim que ens el vindran a portar.


(Si, tenen el volant a la dreta).

Un cop hem arribat, hem de passar per les botiguetes del temple d'Asakusa abans d'arribar fins a l'hotel.




Allà, ens esperaven 2 sorpreses. La primera era que tindríem esmorzar, i la segona que tindríem internet gratuïtament.

Després de veure una mica com eren les habitacions i la recepció, anem a dinar, tornant a passar per les botiguetes. Es veu que hi feien una fira avui i demà (dimecres 9 i dijous 10).




Al restaurant Kamiya Bar hi trobem uns valencians, fem un bon àpat i tornem a l'hotel. Aquesta nit anem a l'altra punta de la línia de metro, Shibuya.

Un cop sortim de la boca del metro, ens trobem unes televisions gegants a davant nostre, i quedem tots flipant.

Havíem quedat amb en Bernat per anar a sopar a un restaurant, i per arribar-hi, passem per l'encreuament per on hi passen més persones al dia de tot el món.

El sopar era boníssim! Era un restaurant de cuina d'Okinawa, l'Okinawa'n Dogen. Però ara toca tornar a l'hotel, ja que s'ens fa tard i el toc de queda és a dos quarts de dotze.

Carn de porc a la brasa:





(No tot és amanida, a sota hi ha arrós i carn)

Gioza: (mmmmmm oishiiiiiii)



Goya, una epècie de cogombre amb un gust un xic amarg, amb tofu, pernil i ous remenats:



Tempura de vegetals a l'estil d'Okinawa:



Fideus amb verduretes, o sigui, el ramen de tota la vida:


Bona nit!! (Oyasumi nasai!!)